Ningú desitja tenir sobrepès o obesitat. Però el sobrepès malauradament s’està extenuant arreu del món.
La genètica influeix en el sobrepès. Hi ha persones que mai tindran sobrepès i d’altres s’engreixen amb molta facilitat i tenen problemes per poder-se aprimar.
Per poder entendre el paper dels nostres gens sobre la inflamació de les nostres cèl·lules seria necessària comprendre el complex món del metabolisme. El metabolisme és la capacitat del nostre cos per transformar les calories nutricionals en l’energia que ens permet sobreviure i funcionar.
Si no podem fabricar suficient energia el que et pot passar és que estàs sempre amb sensació de gana i vols menjar a qualsevol hora, o bé pot ser que redueixis tota la teva activitat física per conservar tota aquella energia que fabriques. Si no fem un correcta ingesta de calories el nostre cos o sistema immunitari no pot convertir l’energia suficient per combatre.
Si tenim inflamació a les nostres cèl·lules, aquí tenim una trampa per la grassa. Les persones amb predisposició a ser grasses tenen una trampa per genètica per la grassa. Moltes de les calories que consumim, aquestes es queden atrapades a les cèl·lules grasses i aquestes no poden ser alliberades per crear l’energia necessària per poder sobreviure i funcionar correctament. Per això moltes vegades persones amb sobrepès ens diuen que passen molts moments de gana i senten cansament.
Aquesta trampa de la inflamació de les cèl·lules s’activa a través d’una hormona. La insulina.
Quant mengem, els nivells d’insulina augmenten a la sang per poder conduir les cèl·lules als nutrients entrants per poder emmagatzemar posteriorment. Aquests nutrients emmagatzemats seran alliberats i es podran convertir en energia quant baixin els nivells d’insulina. Tot això seria com a procediment normal. Però si aquests nivells d’insulina no baixen, aquí tenim un problema: Totes aquestes calories queden atrapades a les cèl·lules principalment adiposes i aquestes no poden ser alliberades per generar l’energia. Aquí es presenta una patologia que s’anomena resistència a la insulina. Les nostres cèl·lules ja no responen al senyal de la insulina. Llavors de primeres estem forçant el nostre pàncrees a forçar-lo a crear més insulina i atenció, en crear més insulina les nostres cèl·lules grasses responen acumulant més calories en forma de grassa i a la vegada retenen encara més la grassa emmagatzemada. Tot això provocat per aquesta inflamació de les nostres cèl·lules. Segurament si no augmentés mai la nostra inflamació de les cèl·lules no augmentaríem de pes.
A causa de la indústria nova i moderna alimentària des dels anys setanta, ha fet segurament que les persones susceptibles a una inflamació de les cèl·lules les hagi activat. Moltes i moltes persones pateixen sobrepès o és obesa.
Amb aquesta explicació aprenem com engreixem i com és que és tan difícil perdre aquesta grassa després i a més no tornar a recuperar. Si fem servir la lògica de carrer, ens dirà que mengem menys i fem més exercici. Si, acabaran perdent grassa però també musculatura i debilitaran els seus òrgans però després recuperen amb molta facilitat perquè aquestes cèl·lules continuen sent cèl·lules inflamades i no deixen fer que els nostres gens es tranquil·litzin. Hem d’eliminar aquesta grassa tòxica dels nostres nutrients, hem d’aconseguir relaxar aquestes cèl·lules perquè es relaxin els nostres gens.