L’índex glucèmic d’un hidrat de carbó no ens serveix per poder determinar l’efecte que tenen els hidrats de carbó a la inflamació de les nostres cèl·lules.
La càrrega glucèmica contempla tant l’índex glucèmic d’un hidrat de carbó, com la quantitat de la ingesta en un àpat. Per tant la càrrega glucèmica ens serveix molt per poder determinar la resposta a la insulina dels hidrats de carbó en un àpat.
La càrrega glucèmica dels productes integrals no és molt inferior a la dels refinats. Hem de dir quan hi ha la fibra que aquesta és insoluble i pel tant això provoca l’alentiment de l’entrada dels hidrats al torrent sanguini respecte als refinats. El problema dels refinats és que hi ha hagut una extracció dels polifenols. Aquesta extracció comporta la reducció dels possibles beneficis antiinflamatoris.
Per entendre es determina les càrregues en tres variants: Una càrrega baixa estaríem parlant de les verdures sense almidon bròcoli, pebrots, ceba….. una càrrega mitjana seria les fruites i els llegums, i una càrrega glucèmica altra serien els cereals i els almidons.
O sigui quan més càrrega glucèmica hi hagi en un àpat més insulina produirem.